I es van no casar...

Aquesta també va de canvis:les noces.

Igual que el canvi climàtic, la transformació en la manera que tenim de lligar-nos en un nus indivisible va encetar-se en torn als anys 80. Quan ens vam adonar que "per sempre" es podia convertir en "per ventura" i que el lligam es podia desnuar amb la llei del divorç del 82, un estat de relaxació general va invair la nostra concepció de la dualitat.

Primer, la precaució es materialitzà en forma d'unió civil a una cerimònia purament transaccional. Menys poblada, menys barroca i menys fèrria.Però no en teniem prou. Passat el canvi en els gustos culinaris a les noces: de l'arròs, el xai i el pastís de flonja nata a la cuina minimalista (amb la immediata conseqüència de l'estómac afamegat i queixós ), ara, la darrera tendència en casaments són les "NO BODAS".

Bàsicament tot igual. Mateixa dosis de glamour, de flors, de sogres, desconeguts, amics de pares, veïns i altres infiltrats. La teca? Ara li diuen "cuina d'autor". Res, morim d'inanició igualment.

On està la diferència? Doncs en què els contraents no contreuen res. El capellà no casa i els nuvis tampoc queden, diguem-ne, caçats. Es fa el rite del matrimoni però el casament no queda enregistrat, per tant, a efectes legals, no compta. Tota la resta, computa igual: viatge, regals, recepció, comiat de fadrí/ina, etc. En resum: $$$$.

Això sí, tot aquest guirigall pseudoeclesiàstic no es fa dins una esglèsia sinó a un altre indret d'inspiració, a ser possible, americana, celta o hawaina: hotel, club de paddel, resort, castell, i platja o vaixell respectivament.

I encara pel més porucs i "matrimonifòbics" també hi ha opcions. S'ha posat en marxa la primera pàgina web de noces virtuals: www.e-bodas.com. Introdueixes les dades teves, les de la persona a qui et vols esposar, tries el lloc (esglèsia o jutjat), el vehicle, el banquet i els noms dels testimonis. Passats un minuts, el servidor t'envia un correu a tu i al teu "promès" amb una fòrmula de petició de matrimoni: "acceptes a X com espòs..." Si tots dos dieu que sí, ells envien un correu als vostres contactes amb la notícia i si ho vols, també t'envien un certificat de l'enllaç que costa uns 10 euros. Més facilitats, impossible.

Ara, a veure qui és el pedagog que li explica tot això a l'àvia...

Cambio Radical

Els canvis són positius. Tots tenim dret a canviar. Canviem de parella, de casa, de feina, de cotxe... Però, què me'n diuen de la la bipolaritat, és sensat que fem un viratge cap a la incoherència?

A la vista de les imatges, queda clar que la Mari Pau ha canviat. Segurament hagi fet canvis interns a la seva vida que desconeixem però el que és segur és que n'ha fet un d'extern que ens deixa bocabadats. Catalunya ha fet molt per aquesta mallorquina que sortí de l'illa amb un look d'aspirant a Sra. Koplowitz impossible: pelambrera indomable NEGRE al cap, or de les orelles cap avall i mitges de seda només a les extremitats inferiors. Catalunya li ha donat pedigrí, sofisticació, tècniques de marketing i, sobre tot, li ha donat el lloc que té ara dins les lletres catalanes.

Però resulta que la Mari Pau ara, convertida en flamant escritora, presentadora, senyora de, icona de ¿? fa un canvi d'estratègia, torna a sa roqueta i es deixa acaronar pel venerable Sr. Mates. Canvia la cadira d'escritora per la trona de parlamentària. Els llibres per la cartera. Això sí que és un cambio radical, eh?

Admetem-ho: ens té confosos, despitats, desconcertats i li diem: què te creus que te crec?!! Com, precisament ella, Filòloga Catalana li fa aquesta mangarrufa al català? Un català que, per molt que ens pesi, reb la més humiliant flagelació pública a IB3, la televisió del Govern Matas? Però no patiu: "no som una persona del PP ni tinc la seva ideologia" afirma Mari Pau. Es que també predicaria: "no som la senyora de Corbella ni tinc estimació per ell?"

A més, em faig una altra pregunta: no seria bo que els escritors es dedicassin a escriure que és el que saben fer i no a fer de predicaires?

Per acabar, li dediquem la professió de fe a la senyora de Corbella desitjant que la seva Pau s'estengui per tota la Terra i sobre tot per entre els seus lectors que ja pensen en fer-li boicot:

Senyor Jesucrist, que diguereu als apostols:
"Vos don la Pau Janer, vos don la meva Pau Janer",
no mireu els seus pecats, sinó la fe del PP.
I, d'acord amb la seva paraula, concediu-li el vot o l'abstenció.
Tu, santa Maria de la Pau Janer, que vius i regnes pels segles dels segles.
Amén
La Pau Janer sigui sempre amb nosaltres.
I amb el nostre esperit.
Donau-nos fraternalment la Pau Janer.

(www.laura.balearweb.net)

Vaig beure'm la teva sang

I no és precisament Lax'n'busto l'aficionat a la sangria (humana). En aquest cas, el borratxo àvid de vi arterial ha estat TVE1 i concretament el programa "Por la mañana" dirigit per el sempre omnipresent als matins de l'ens públic, Manuel Jiménez i Inés Ballester.

El cas és que fa uns 10 dies, ambdós presentadors oferien a la seva sanguinolenta secció de successos un nou episodi (!!) sobre el crim d'Elx. Fem aquí un incís: a l'abril del 2005, José María M.M, de 40 anys, assassinà la seva esposa Asunción, de 34 anys, i els dos fills de la parella, de 6 i dos anys. El cas, sí, és un nou exponent de violència de gènere al nostre país però amb l'agreujant d'una sèrie de circumstàncies que van convertir el parricidi en primera portada aquells dies d'abril. Per anomenar-ne unes quantes: José María havia matat la seva dona i els seus fills quan tots tres dormien a la habitació matrimonial. Ho havia fet amb un martell esclafant-los el cap. Havia pres drogues i alcohol. Va cometre l'assassinat per tal de robar un grapat de diners a la seva esposa. Després de la carnisseria, José María es va dutxar i va apurar els estalvis conjugals a un prostíbul.

El jutge va ordenar, pocs dies després de la detenció de José María, que es fes una vídeo-reconstrucció dels fets com a suport a l'aclariment dels fets. El parricida d'Elx (com se l'ha batiat) acompanyat del jutge, metges forenses, criminòlegs i policia fou conduït al domicili familiar on, amb una fredor esgarrifosa, va reconstruir la matança mentre l'objectiu de la càmera captava l'escena. Fins aquí, cap problema. Tornem al principi doncs.

Fa uns 10 dies, us deia abans, assisteixo horroritzada a l'emissió del vídeo en qüestió a la crònica de successos de les dues estrelles mañaneras, el Manuel i l'Inés. Les imatges, pels qui no les hagi vistes, són sobradament molestes i feridores. Mostren el llit tot cobert de sang on moriren la mare i el fill major. El bressol del menut de dos anys també farcit de sang i les parets, joguines, quadres, roba, completament esquitxats de sang. Insisteixo, tot anegat del magma vermell. Paralitzant.

Bé doncs, sí, a les 11:30 del matí i en període de vacances escolars, TVE1 mostrava el contingut d'aquest vídeo que us he descrit. Sense empegueïments. Sense pudor. Sense vergonya. L'ens públic es beu la sang i hi fa un brou profitós, suposem, a efectes d'audiència, però exageradament indigest i malsà per a la sensibilitat humana.

A més, em pregunto jo, quin plus informatiu obtenem els espectadors de xipollejar dins el bassiot de la sang?