Aquesta també va de canvis:les noces.
Igual que el canvi climàtic, la transformació en la manera que tenim de lligar-nos en un nus indivisible va encetar-se en torn als anys 80. Quan ens vam adonar que "per sempre" es podia convertir en "per ventura" i que el lligam es podia desnuar amb la llei del divorç del 82, un estat de relaxació general va invair la nostra concepció de la dualitat.
Primer, la precaució es materialitzà en forma d'unió civil a una cerimònia purament transaccional. Menys poblada, menys barroca i menys fèrria.Però no en teniem prou. Passat el canvi en els gustos culinaris a les noces: de l'arròs, el xai i el pastís de flonja nata a la cuina minimalista (amb la immediata conseqüència de l'estómac afamegat i queixós ), ara, la darrera tendència en casaments són les "NO BODAS".
Bàsicament tot igual. Mateixa dosis de glamour, de flors, de sogres, desconeguts, amics de pares, veïns i altres infiltrats. La teca? Ara li diuen "cuina d'autor". Res, morim d'inanició igualment.
On està la diferència? Doncs en què els contraents no contreuen res. El capellà no casa i els nuvis tampoc queden, diguem-ne, caçats. Es fa el rite del matrimoni però el casament no queda enregistrat, per tant, a efectes legals, no compta. Tota la resta, computa igual: viatge, regals, recepció, comiat de fadrí/ina, etc. En resum: $$$$.
Això sí, tot aquest guirigall pseudoeclesiàstic no es fa dins una esglèsia sinó a un altre indret d'inspiració, a ser possible, americana, celta o hawaina: hotel, club de paddel, resort, castell, i platja o vaixell respectivament.
I encara pel més porucs i "matrimonifòbics" també hi ha opcions. S'ha posat en marxa la primera pàgina web de noces virtuals: www.e-bodas.com. Introdueixes les dades teves, les de la persona a qui et vols esposar, tries el lloc (esglèsia o jutjat), el vehicle, el banquet i els noms dels testimonis. Passats un minuts, el servidor t'envia un correu a tu i al teu "promès" amb una fòrmula de petició de matrimoni: "acceptes a X com espòs..." Si tots dos dieu que sí, ells envien un correu als vostres contactes amb la notícia i si ho vols, també t'envien un certificat de l'enllaç que costa uns 10 euros. Més facilitats, impossible.
Ara, a veure qui és el pedagog que li explica tot això a l'àvia...
1 comentario:
Res no és com abans...Hauríem de fer més cas de persones com Fernando Sebastián, aquest arquebisbe de Pamplona que ha dit que dóna el seu ferm recolzament a la Falange. Que ya nadie respeta ni al rey, ni la patria ni a Dios!¡Coño!
Publicar un comentario